"I si avui és un dia gris i no em plau, el faré blau com ho he fet sempre" Molta salut per tots amics i Bones Festes. (Música de Sommeliers - Com he Fet Sempre - My Way. Arranjaments Jan Fité) #andorra #virtusunitafortior #entretots

L'hivern al nostre país no era precisament com avui en dia, sinònim de turistes i alegria, ell aquell moment era més sinònim de supervivència. Carrers i carreteres plenes de neu significaven dificultats pels desplaçaments. El bèstia tancat a les corts que s'havien d'alimentar cada dia amb la palla que s'havia recollit a l'estiu. Netejar de tant en tant la cort també era una feina molt feixuga. Els horts estèrils pel fred no donament cap aliment tret d'alguna col cremada pel fred o alguna esquerola. L'alimentació en època hivernal es basava en el que a l'estiu s'havia pogut fer o produir. La dieta es basava en sopes de pa moreno, embotits i carn de porc salada, costella de porc confitada, algun conill, escudella, conserves de tomata, bolets confitats o secs, cols, formatges, patés, alguna arengada o congre sec que arribada de tant en tant d'Espanya i carn de corder per alguns afortunats i algun pollastre més reservat per a dies festius. L'hivern a les muntanyes sempre àvia estat complicat, però molts anys de supervivència ja havien establert uns usos i costums que avui en dia anomenaríem "manual de supervivència" i les èpoques hivernals s'afrontaven amb resignació i seguretat. Les jornades de treball adaptades a l'horari solar feia que les famílies s'agrupessin més aviat davant del foc, moments que aprofitaven els més grans de la casa per explicar històries i anècdotes que de ben segur servien per ampliar coneixements i experiència als més joves. Durant molts segles aquestes vivències viscudes davant del foc eren l'única formació que molts joves tenien per afrontar la vida. Foto entrant al Tremat d'Encamp 1950, per a situar-nos la cruïlla que es veu al davant és la de l'edifici del telecabina. #encamp @comuencamp #andorra #andorraantiga #neu #fred #pirineu #supervivencia #resilencia

Qui són aquestes dues noies que tranquil·lament descansen en una terrassa d’Escaldes? Semblen encuriosides pel fotògraf. El seu admirador sembla no donar crèdit al fet que dues noies soles, puguin estar prenent un vermut en la terrassa d’un bar. Afortunadament, els temps estaven canviant i Andorra ja no seria mai més la mateixa. Els primers turistes ens aportarien modernitat i un canvi en el nostre model econòmic. L’home sembla vestit de diumenge tot conservant la típica boina negra, les noies en un posat desenfada, quasi masculí per l’època, vesteixen a la moda amb les seves ulleres de sol, els seus pantalons estrets, amb calçat còmode i el seu tall de cabell curt, símbol d’independència i rebel·lia. La foto es força interessant, ja que d’alguna manera representa el passat enfront de la modernitat. Un passat que curiós pels esdeveniments, donava pas inexorablement als nous temps. #dona #andorra #modernitat #tradició #andorraantiga #llibertat #elpsisdelspirineus #escaldes @eecultura @comuee @unio_proturisme_escaldes #blackandwhite #retro #photografy

Una postal APA, estupenda del Poble de la Massana. Una foto de composició clàssica on veient un poble assolellat dins d'una petita vall. Les muntanyes l'hi fan de fons i el cel una mica ennuvolat, dona potencia i força al paisatge. A la foto i veiem un Valira del Nord, ben marcat i ben delimitat pels arbres hidratats que creixent a les seves costes. Si ens fixem bé encara i podem veure el molí fariner tot just a la vora del riu. A l'Esquerra l'església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria que segons consta a l'entrada va ser reformada l'any 1622 i és de les poques esglésies d'Andorra que es conserva amb la seva façana arrebossada. A la foto encara si poden veure força feixes i camps de conreu. A la part esquerra superior i podem veure encara ben concentrat el petit poble d'Escàs i just a sota el camí que el comunicava amb la Massana. És possible que per les neus que es veuen a les muntanyes d'Arinsal la foto sigui de finals de primavera o inclús principis d'estiu. A la part dreta també i veiem les cases del Pui. Les terres estan força aprofitades pel conreu, avui en dia el bosc ha recuperat una mica el territori amb el permís de les noves construccions. #lamassana #andorra #andorraantiga #fotosantigues #blackandwhite @lamassana @vallnordpalarinsal #muntanya #paisatge #natura @pncomapedrosa

Una postal espectacular de Valentí Claverol, on podem veure l'avinguda Meritxell d'Andorra la Vella, actual plaça Rebés com una veritable estampa quotidiana. Una senyora sembla agafar una postal a l'agència "Viatges Andorra SL" tot mirant a la càmera. Al principi del carrer dos homes baixen en companyia d'un nen. Al fons veiem també un camió aparcat en sentit de baixada i al darrere l'imponent edifici de Cal Felipo que va ser el primer edifici del nostre país que va disposar d'ascensor, sembla encara en construcció. El carrer encara és de terra i pel vestit de la senyora podríem pensar que estem a la primavera o la tardor i per la poca afluència de gent també podria ser diumenge. Sigui com sigui la foto respira molta tranquil·litat i alhora claredat. Es nota la mà professional d'en Valentí Claverol. #andorra #andorralavella #andorraantiga #blackandwhite #fotos @andorracapital

El poble d'Encamp amb un primer pla de Cal Sastret, la casa sembla acabada d'estrenar, el poble encara respira una estructura tradicional al solà de la muntanya i al costat de L'Església. Teulats de llosa i algunes façanes arrebossades ja detonen vents de millora. Les feixes del darrere del poble és veuen netes, ben delimitades i plenes d'activitat agrícola. A l'esquerra de la foto Santa Eulàlia, l'Església parroquial del poble. Els seus orígens estan datats entre l'any 1000 i 1100, podem veure que el primer pis del campana encara té les finestres tapades amb pedres, segurament per a protegir els feligresos del fred hivern. El seu campanar de 23 metres d'alçada és el més alt d'estil Romànic Llombart del nostre país i encara que no ho sembli, està lleugerament desplomat de 50 cm en direcció al sud. A la part dreta fora del poble i veien dos vehicles aparcats, segurament el poble encara plantejava espais massa estrets i virulents per poder aparcar un vehicle. Si ens hi fixem bé a la part central de la foto, molt curiosament i podem veure unes tendes de campanya amb un vehicle i una espècie de furgoneta o remolc aparcats a proximitat, una dona i sembla passejar. És molt possible que fossin dels primers turistes francesos de vacances a Encamp. França va ser el primer país d'Europa a gaudir de vacances pagades, el 7 de juny de 1936 França va aprovar per llei les 40 hores setmanals de treball i les primeres vacances pagades de la història. Així els primers turistes reconeguts com a tals del nostre país, van ser els francesos que gaudint de les seves vacances pagades visitaven els països del seu voltant. Anys després arribarien de la resta d'Europa. Enfront i tapat pels arbres el camí de la molina a l'esquerra el camí de vila i a la dreta el camí del Tremat. #encamp #andorra #turistes #santeulalia #historia #tradició #andorraantiga #elpaisdelspirineus #raels #estimar #responsabilitat @comuencamp @espaijoveencamp

"Aqui radio Andorra, emisora del Principado de Andorra" Aquesta frase que es va fer molt famosa per tota Europa durant la Segona Guerra Mundial, es va emetre per primera vegada des d'aquest emblemàtic edifici l'any 1940. Aquest magnífic edifici construït durant l'any 1938, va ser la primera ràdio del nostre País i segons diu la llegenda durant la Segona Guerra Mundial les cançons dedicades per antena eren missatges encriptats. Durant aquells temps tan foscos de la història de la humanitat, poder escoltar notícies i música des d'un País lliure havia de ser una glopada d'aire fresc per a moltes persones d'Europa. Aquest imponent edifici construït sobre el Roc del Pui d'Encamp marcava per a molts l'entrada a Encamp, després de la seva característica corba, ja es podia veure les primeres cases del poble. A la foto i veiem perfectament el llit del riu i la carretera sense engodronar. Al riu i baixa molt poca aigua pel que podem deduir que la foto potser esta feta a finals d'estiu. A la foto i veiem també un Home mudat al costat del cotxe que semblaria un Peugeot 202 i un altre senyor que baixa a peu en direcció a Escaldes amb roba de treball. Tot i que a l'època ja hi havia força vehicles la majoria de desplaçaments encara es feien a peu. A l'esquerra de la foto encara podem veure tota la zona de Vila completament verge d'edificis. A títol anecdòtic direm que ha moltes postals APA, i surt aquest Peugeot 202, que també es pot veure a la imatge, segurament del mateix fotògraf, com si fos una firma d'autor. #andorra #encamp #andorraantiga

El pont de la Tosca per sobre el tram final del riu Madriu, situat a l'entrada d'Escaldes tot baixant d'Encamp, la casa de la part esquerra anys després es convertiria en l'Hotel Paulet. A la foto podem veure dues persones just sobre del pont que semblen mirar al fotògraf. La imatge respira pau i tranquil·litat dins d'una composició paisatgística molt típica de casa, camí, pont i riu. Al costat si instal·laria la fàbrica de les llanes, aprofitant l'aigua termal que brolla just sota del pont. A la dreta de la imatge la casa de color blanc podria ser l'Hotel Pla i just al costat el pont d'Engordany que enllaçava Escaldes amb Engordany. El pont feia part de l'antic camí ral que enllaçava la frontera Espanyola amb la frontera francesa. És a dir, era pas obligatori de molts passants i traginers que circulaven per la vall d'orient. Fou construït l'any 1820 segons data que consta al mateix pont, seguin la tècnica medieval. Les seves dovelles estan tallades en pedra tosca, d'aquí potser el seu nom, encara que en molts registres consta com a pont dels Escurçons. A títol d'anècdota direm que el pont de la Tosca és el que surt a l'escut del comú d'Escaldes-Engordany com a símbol de la Parròquia. #pontdelatosca #escaldesengordany @comuee #andorra #fotosantigues #historia #andorraantiga @eecultura

Avinguda Meritxell amb l'edifici Coll en primer pla amb el seu saló Rosa i davant el teulat de la famosa Rotonda. A l'esquerra la "Carretera de la Massana" encara de doble sentit. La denominació de "Pont de la rotonda" feia menció precisament al famós local d'esbarjo i que després també es coneixeria sota el nom del "Pont del Prisunic", ja que a l'altre costat del riu si construiria el primer gran magatzem d'Andorra. A l'esquerra del pont, la benzinera de la ESSO a la part dreta també podem veure el camp de futbol. Més o menys al centre de la imatge la serradora de cal Cintet i a la part dreta encara es veuen les bordes de l'actual carrer Isabel Sandy. Al fons a la dreta el Gran Hotel Forestal a l'actual avinguda del Fener. Encara caldria que passessin uns quants anys perquè el barri de Prada Ramon agafes forma. L'Avinguda Meritxell encara no ocupa el lloc d'avinguda comercial, a poc a poc les construccions que després si farien, ja es contemplaren amb locals comercials als seus baixos que configurarien la coneguda avinguda comercial. En la foto encara s'aprecia la separació entre Andorra la Vella i Escaldes, aquell segurament era el moment de configurar l'Andorra que tots ara desitgem. Ara és fàcil de dir, però en aquell moment la necessitat i la proximitat encara de temps força complicats, van condicionar un creixement ràpid, desarreglat i amb poca visió. Tant de bo siguem conscients que la paraula creixement no significa qualitat de vida. Andorra s'ha mantingut històricament com un oasi dins d'Europa, precisament per la seva discreció i control. Esperem que els nostres polítics sàpiguin afrontar el futur del nostre País amb sentit comú, saviesa i sobretot visió de futur. Un futur que segurament no ha de passar per un creixement descontrolat i somnis d'aparador i grandesa. #andorra #fotosantigues #historia #elpaisdelspirineus #andorraantiga #fotos #blancinegre #blackandwhite @comuee @andorracapital

Una foto molt maca del poble de Canillo. En primer terme l'església de Sant Serni de Canillo els seus orígens remunten al segle XII. Aquesta foto no pot ser més representativa del que representava un poble típic d'alta muntanya. Llosa, pedra i fusta tot materials naturals i de proximitat. Cases construïdes molt a prop les unes de les altres, amb finestres petites i totes al solà de la muntanya tot això per poder suportar amb millors condicions els freds hiverns. Un poble pensat i construït per suportar les inclemències del clima i perdura en el temps. Fa difícil veient aquesta foto, imaginar la duresa de viure en un poble a 1526 metres d'altitud en ple mes de gener. En la foto podem apreciar alguns pals de la llum, ens fa pensar que algunes cases ja gaudien d'electricitat. #canillo #fotosantigues #blackandwhite #historia #andorraantiga @canillo_andorra @turismecanilloandorra

Bona festa de Meritxell. Visca Andorra. "Virtus Unita Fortior" #meritxell #andorra #elpaisdelspirineus #pais #identitat #andorraantiga

Andorra la Vella el 1900. La capital comença a mostra els seus primers grans edificis encara marcats per la tradició de la pedra i la fusta, però amb la majoria de les cases arrebossades. En primer pla a l'esquerra l'actual carrer Príncep Benlloc i a la dreta el antic carrer Major, l'Església de Sant Esteve treu tímidament el nas darrere de les cases. Al fons l'impressionant Tossa del Braibal ofereix un marc espectacular a la foto. Aquell any, el Govern Francès faria arribar el telègraf a la Massana i Ordino i obririen les primeres escoles franceses a Andorra la Vella i les Escaldes. Fins aquell moment l'ensenyament no obligatori només s'impartia en escoles confessionals (Sagrada família) i als comuns de cada Parròquia. L'any anterior 1899, es va inaugurar la primera fàbrica moderna de tabac al país, facilita'n l'entrada de moltes dones al món laboral fora de l'àmbit domèstic. Aquesta situació que avui en dia pot sembla banal, va ser el primer detonant per l'emancipació i autonomia de la dona al nostre país. #andorra #elpaisdelspirineus #tradicio #cultura #pais